Un grop a l'azard
Eslam/rap - Vila desconeguda (XX)

Es la rescontra de la musica acostica, tradicionala amb la musica electro. La Beluga, es lo fuòc que las trobairises nos fan passar dins lors tèxtes, poësias bolhentas de desirança , de colèra, de dolor, de revendicacion. Après aver traversat uèit sègles, aquestes vèrs cantats e slamats, son esclairats per la musica autentica e novairitz del grop. Es compausat de Céline Mistral, Fred Montels e Frank Lepagnol.
Una cançon a l'azard
A Julien e a totas las e los que nos mancan Tèxte e musica : Barrut Darrièra pensada dins ma …
Legir tot
A Julien e a totas las e los que nos mancan
Tèxte e musica : Barrut
Darrièra pensada dins ma nuèit.
Tot es suau dins mon lèit.
Ma partença foguèt doça
Lo fuòc s’escantís perque es l’ora.
Vesi la vòstra pena,
Sens cabussada, ma lisada.
Una darrièra pluèja,
Lo fuòc s’escantís perque es l’ora.
Ai cercat las mans, trobat lo vent, cantat mon sí.
Mas tròp de rambalh, fasiá ta tristessa, mon cant non viu.
Fin finala me vaquí tèrra polsa,
e ma doça coma una veusa blanca.
Fin finala lo solelh oblidama pèl que demòra frèja.
Un moment ma flamba trantalha,
crenta de l’oblit.
Mas lo vent bufa e ieu m’envòli,
doçament l’ombra s’estompa.
Aqui tot es e foguèt,
manca pas que deman.
Ausissi las voses que cantan,
e ta votz e son sorire.
Ara canti jos ton cèl,
lo poema qu’èrem.
Ara canti jos ton cèl,
lo poema qu'èrem.
------------------------------
Dernière pensée dans ma nuit
Tout est doux dans mon lit
Mon départ fut doux,
Le feu s’éteint car l’heure est venue.
Je vois votre peine,
Sans chute s’est faite ma glissade,
Une dernière pluie,
Le feu s’éteint car l’heure est venue.
J’ai cherché vos mains, trouvé le vent, je me suis chanté,
Mais votre tristesse faisait trop de vacarme, mon chant ne vivait pas.
Finalement me voilà terre, poussière,
Et ma douce comme une veuve blanche.
Finalement le soleil oublie ma peau qui reste froide.
Un moment ma flamme tremble, j’ai peur de l’oubli
Mais le vent souffle et je m’envole, doucement mon ombre s’estompe.
Ici tout est et a été, il ne manque que demain.
J’entends les voix qui chantent, et ta voix, et ton sourire.
A présent je chante jusqu’à ton ciel le poème que nous fûmes
A présent je chante jusqu’à ton ciel le poème que nous fûmes.
D'ausir dins : Traversas