Tant ai mo cor ple de joya,
Tot me desnatura.
Flor blancha, vermelh’ e groya
Me par la frejura,
C’ab …

Legir tot

Tant ai mo cor ple de joya,
Tot me desnatura.
Flor blancha, vermelh’ e groya
Me par la frejura,
C’ab lo ven et ab la ploya
Me creis l’aventura,
Per que mos chans mont’ e poya
E mos pretz melhura.
Tan ai al cor d’amor,
De joi e de doussor,
Per que.l gels me sembla flor
E la neus verdura.

Anar posc ses vestidura,
Nutz en ma chamiza,
Car fin’ amors m’asegura
De la freja biza.
Mas es fols qui.s desmezura,
E no.s te de guiza.
Per qu’eu ai pres de me cura,
Deis c’agui enquiza
La plus bela d’amor,
Don aten tan d’onor,
Car en loc de sa ricor
No volh aver Piza.

De s’amistat me reciza
Mas be n’ai fiansa,
Que sivals eu n’ai conquiza
La bela semblansa.
Et ai ne a ma deviza
Tan de benanansa,
Que ja.l jorn que l’aurai viza,
Non aurai pezansa.
Mo cor ai pres d’Amor,
Que l’esperitz lai cor,
Mas lo cors es sai, alhor,
Lonh de leis, en Fransa.

Eu n’ai la bon’ esperansa.
Mas petit m’aonda,
C’atressi.m ten en balansa
Com la naus en l’onda.
Del mal pes que.m desenansa,
No sai on m’esconda.
Tota noih me vir’ e.m lansa
Desobre l’esponda.
Plus trac pena d’amor
De Tristan l’amador,
Que.n sofri manhta dolor
Per Izeut la blonda. (...)