Cel que no vol auzir chansos
De nostra companhia-s gar
Qu’eu chan per mon cor alegrar
E per solatz dels …

Legir tot

Cel que no vol auzir chansos
De nostra companhia-s gar
Qu’eu chan per mon cor alegrar
E per solatz dels companhos.
E plus per so qu’esdevengues
En chanso qu’a midons plagues
Qu’autra volontatz no-m destrenh
De solatz ni de bel captenh.

De la bela don sui cochos
Dezir lo tener e-l baizar
E-l jazer e-l plus conquistar
Et apres mangas e cordos.
E del plus que-l clames merces
Que ja mais no serai conques
Per joia ni per entressenh
Si so qu’eu plus volh non atenh.

Pauc val qui non es enveios
E qui no desira-l plus car
E qui no s’entremet d’amar
Greu pot esser galhartz ni pros.
Que d’amor ven joi e ven bes
E per amor es om cortes
Et amors dona l’art e-l genh
Per que bos pretz troba mantenh.

Ben es savis a leis de tos
Qui drut blasma de folejar
Qu’om des que-s vol amezurar
Non es pos adrech amoros.
Mas cel qu’en sap far necies
Aquel sap d’amar tot quant n’es
Eu no-m sai trop ni no m’en fenh
Ni ja no volh qu’om m’en ensenh.