Ar resplan la flors enversa
pels trencans rancs e pels tertres
quals flors? Neus, gels e conglapis
que cotz e destrenh e trenca;
Don vey morz quils, critz, brays, siscles
en fuelhs, en rams e en giscles.
mas mi ten vert e jauzen Joys
er quan vei secx los dolens croys.
Quar enaissi m'o enverse
que bel plan mi semblon tertre,
e tenc per flor lo conglapi,
e·l cautz m'es vis que·l freit trenque,
e·l tro mi son chant e siscle,
e paro·m fulhat li giscle.
Aissi·m sui ferm lassatz en joy
que re non vey que·m sia croy.
Mas una gen fad' enversa
(com s'erom noirit en tertres)
qu·em fan pro piegs que conglapis;
Qu·us quecs ab sa lenga trenca
e·n parla bas et ab siscles;
E no i val bastos ni giscles,
Nni menassas; –ans lur es joys
quan fan so don hom los clam croys.
Quar en baizan no·us enverse
no m'o tolon pla ni tertre,
dona, ni gel ni conglapi,
mais non-poder trop en trenque.
Dona, per cuy chant e siscle,
vostre belh huelh mi son giscle,
que·m castion si·l cor ab joy
qu'ieu no·us aus aver talant croy.
Anat ai com cauz' enversa
sercan rancx e vals e tertres,
marritz cum selh que conglapis
cocha e mazelh' e trenca:
Que no·m conquis chans ni siscles
plus que flohs clercx conquer giscles.
Mas ar – Dieu lau – m'alberga Joys
malgrat dels fals lauzengiers croys.
Mos vers an – qu'aissi l'enverse,
que no·l tenhon bosc ni tertre –
L¡lai on om non sen conglapi,
ni a freitz poder que y trenque.
A midons lo chant e·l siscle
clar, qu'el cor l'en intro·l giscle,
selh que sap gen chantar ab joy
que no tanh a chantador croy.
Doussa dona, Amors et Joys
nos ajosten malgrat dels croys.
Jocglar, granren ai meynhs de joy!
Quar no·us vey, en fas semblan croy.