Veiqui ’rihat le jorn,
Nos vam nos maridar.
Après lo temp d’amor
Nos vam nos botar en mainage,
T’avia ben totjorn dich,
Qu’es vrai, mon bon amic,
Qu’un jorn tu coeijarias
Coma me pres rie mon costat.
Si dins un an d’aqui
Quò nos ven un pitit,
Fodra ben lo patir,
La nuech tu ne durmiras gaire.
Te fodra lo ninar,
Lo mochar, lo torchar.
Quò sira plan chabat
D’esser clins la trancquilitat.
Quand tu vodras dinar
Te farai pas junar,
Mas
te fodra minjar
Mai de pan que de pomentaqe.
Deus chauls, de las rabas
E de las pompiras,
Mai deu salat purit
E deu quite pan chaumenit.
Quand
tornaras sadol,
N’entraras pas ’maijon.
Metrai lo barrador,
Comptaras los claus de la pòrta.
Te fodra ’nar roflar
Sur lo pilòt de blad
0 ben sur
los calaus,
Qu’es pro bon per los sadolauds.
Si ses tròp amoros
Tu coeijaras tot sol,
E per te far un gron
Tu trobaras quauqua palhassa.
La china
e lo chin
Siran tos bons amics
E la vielha bibi
Tu li faras quauques mimis.
Dins cinquanta ans d’aqui,
Si nos som au pais,
Tu lo rancuraras,
Lo beu temp de nòstra jòunessa.
La cana a la man,
T’arosaras tos sòcs,
Et la testa en avant
Tu ’niras en t’acobaissant
Repic
Segues-tu, badaud, segues-tu, nigaud,
Segues-tu, nacre granda vielha ?
Segues-tu badaud, segues-tu, nigaud,
Segues-tu, paubre banturlaud ?