Si volerès veire tot aquò que lhi a
al delai des frontieras qu’as dedins, tu
te chalerè cerchar en la nuech sombra
ma esfera clara, facha de rosaa.
Senhora de glaç, padrona d’argent
de lhi espacis astrals, di sumi solitaris,
mas si m’aimarès entre lhi tius pèls serei
e lhi tius sumis arcans per sempre brèçarei.
Si siu dalh es mòrt,
si siu plena es vita,
totas autras formas
te passon entre lhi dets.
Facha de mistèri rebato ton pensier,
rendo veient, esfloro la consciença,
mas mias paraulas son ombras del solelh
fai sempre a ment o comprenarès ren.
Lo cicle des vitas, las istòrias infinias,
renais ental pensier l’antic escarabat
Si volerès veire tot aquò que lhi a
troça las frontieras qu’as dedins tu.
Si siu dalh es mòrt,
si siu plena es vita,
totas autras formas
te passon entre lhi dets.