-
  +
  Filtrar los resultats
  	
   
	
	
		
	
	
		
			 oc
		  Al fons de tu
		  Peiraguda 
		  
		  
		  
		 
		  
		  	
		  	
		  
		  	Sus la granda tela
  Al mitan del cel,
  Sabi una estela
  Que sembl’al solelh
Sus aquela estela
  Dolca coma mel …
		  
		  	Legir tot
		  	
		  	 
		  	
		  	
		  	Sus la granda tela
  Al mitan del cel,
  Sabi una estela
  Que sembl’al solelh
Sus aquela estela
  Dolca coma mel 
  Sabi una terra
  Blau como lo cel.
  Al fons de tu ia tot
  Al fons de tot ia 
tu (2)
Sus aquela terra
  Dolça como mel
  Dins una rivierra
  Se mira un ostal.
Dins aquel ostal
  A fons de correta
  Darrier lo portal
  Ia una fenestra
Al fons 
de tu ia tot
  Al fons de tot ia tu (2)
Darrier la fenestra
  Se li vai un jorn
  Darrier la fenestra
  Veiras mon amor
Al pres d’aquel amor
  Prigon como la terra
  Acabarai 
mon torn
  Sus la granda terra
Al fons de tu ia tot
  Al fons de tot ia tu (4)
		  	 
		  
		  
		 
		  
		 
		  D'ausir dins : Lo temps de la memòria
		  
		  
		  
			
			
			
			
			
			
			
			
		
		
		  
		 
	
	
		
			 oc
		  Brageirac
		  Peiraguda 
		  
		  
		  
		 
		  
		  	
		  	
		  
		  	Brageirac sus la Dordonha
  Brageirac del mes de mai,
  Te perdèri per jamai
  Amb l’amor e la vergonha
Tot me …
		  
		  	Legir tot
		  	
		  	 
		  	
		  	
		  	Brageirac sus la Dordonha
  Brageirac del mes de mai,
  Te perdèri per jamai
  Amb l’amor e la vergonha
Tot me causa mariment
  Quela lutz que m’emperleja,
  Quel remembre que trepeja
  Al còr tèbie del printemps
Ai ! De l’aiga que davala
  Ai ! Amor que t’en vas lèu,
  Vers Bordèu qu’a de batèus
  E Blaia pus de gabarras
  E quela aiga que carreja
  Entre doas ribas de 
vinhas,
  Cada nuèch los escantits
  E cada jorn de canedas…
E l’imatge d’una dròlla
  Qu’antan trevava lo cai.
  Mas qu me dirià dumpuèi
  Quant de temps aquel s’esbòlha.
  Ai ! De 
l’aiga que davala
  Ai ! Amor que t’en vas lèu,
  Vers Bordèu qu’a de batèus
  E Blaia pus de gabarras
		  	 
		  
		  
		 
		  
		 
		  D'ausir dins : Lo temps de la memòria
		  
		  
		  
			
			
			
			
			
			
			
			
		
		
		  
		 
	
	
		
			 oc
		  Causirem
		  Peiraguda 
		  
		  
		  
		 
		  
		  	
		  	
		  
		  	L’ome 
s’en vai ont l’emmena lo temps
  Lo nivol vai ont vai lo vent
  L’efant s’en vai ont l’emmena la …
		  
		  	Legir tot
		  	
		  	 
		  	
		  	
		  	L’ome 
s’en vai ont l’emmena lo temps
  Lo nivol vai ont vai lo vent
  L’efant s’en vai ont l’emmena la vita… Sovent
  Força sovent
 Per nos lo vent qu’a buffat tant lontemps
  A saménat aqui é 
causirem
  Per nos lo vent qu’a buffat tant sovent
  Nos a pincat aqui é causirem 
La nuetch s’en vai ont l’emmena lo jorn
  La novi vai ont vai l’amor
  Lo soldat vai ont l’emmena la mort … 
Sovent
  Força sovent
 Per nos lo vent qu’a buffat tant lontemps
  A saménat aqui é causirem
  Per nos lo vent qu’a buffat tant sovent
  Nos a pincat aqui é causirem
 L’aiga s’en vai ont 
l’emmena lo riù
  L’ausel s’en vai ont vai l’estiù
  Doman s’en vai ont l’emmena l’esper… Sovent
  Força sovent
Per nos lo vent qu’a buffat tant lontemps
  A saménat aqui é causirem
  Per nos 
lo vent qu’a buffat tant sovent
  Nos a pincat aqui é causirem
		  	 
		  
		  
		 
		  
		 
		  D'ausir dins : Lo temps de la memòria
		  
		  
		  
			
			
			
			
			
			
			
			
		
		
		  
		 
	
	
		
	
	
		
	
	
		
			 oc
		  La meschanta réputacion
		  Peiraguda 
		  
		  
		  
		 
		  
		  	
		  	
		  
		  	Dins lo 
vilatge sins prétencion
  Ai meichanta réputacion
  Que bolegui o que disi rès
  Passi per un sabi pas qué. …
		  
		  	Legir tot
		  	
		  	 
		  	
		  	
		  	Dins lo 
vilatge sins prétencion
  Ai meichanta réputacion
  Que bolegui o que disi rès
  Passi per un sabi pas qué.
  Pertant quo fai pas de ben grand domatge
  D’anar sul camin que fat mon vi-a-tge.
  
  Mas lo brava monda aima pas
  Los que van pas del mesma pas ( bis )
  Las lengas de pelhas me fan mal
  Mancan los muts….Quo’s ben normal !
  
  Per lo quatorze de Julhet
  Démori dins 
mon liet moflet
  La musica que trépa lo pas
  Quo me fai pas virar lo cap.
  Pertant quo fai pas de ben grand domatge
  De daissar lo tamborn que tusta l’auratge.
  
  Mas lo brava monda aima 
pas
  Los que van pas del mesma pas ( bis )
  Me vau beléu far escanar
  E per cantar… Quo’s pas aisat !
  
  Quand vesi  un petit panaïre
  Galopat per un rondinaïre
  Tiri la pata é 
Bara-Bahau
  Lo rondinaïre tomba de naut.
  Pertant quo’s pas com’ se iavai mort d’ome
  De daissar corre los panaïres de pomas
  
  Mas lo brava monda aima pas
  Los que van pas del mesma pas ( 
bis )
  Volam tots me sautar dessus
  Las quitas fennas… Ben entendut !
Pas besonh d’estre dévinaïre
  Per sentir ço que ia dins l’aïre
  Se un jorn podam m’astrapar
  Pasaraï de l’austra 
costat.
  Pertant quo’s pas com’ se iavia mort d’ome
  D’anar suls camins que van pas a Roma.
  
  Mas lo brava monda aima pas
  Los que van pas del mesma pas ( bis )
  Vendram me veire 
pendolhar
  Sins los avucles…Que podram pas
		  	 
		  
		  
		 
		  
		 
		  D'ausir dins : Lo temps de la memòria
		  
		  
		  
			
			
			
			
			
			
			
			
		
		
		  
		 
	
	
		
	
	
		
	
	
		
	
	
		
			 oc
		  Un pauc d’amor
		  Peiraguda 
		  
		  
		  
		 
		  
		  	
		  	
		  
		  	Una drolla vestida de blanc
  Canta per endurmir son efant
  Dins son breç l’efant serra los punhs
  Dins lo canton …
		  
		  	Legir tot
		  	
		  	 
		  	
		  	
		  	Una drolla vestida de blanc
  Canta per endurmir son efant
  Dins son breç l’efant serra los punhs
  Dins lo canton s’estiòla lo 
fum
  La bruma es al fons de la valèia
  Lo cèl se para color d’espèr
  Una cançon monta dins lo ser
Quo’s un pauc d’amor
  A la fin del jorn…
  Per la nuèch qu’arriba doçament
  Lo 
temps pren lo temps d’aver lo temps
  La pendula marca lo moment
  De son tic que vai, son tac que ven
  L’aiga s’esgota al fons de l’aiguièra
  La cata s’enduèrm dins sa panièra
  La clartat daissa la 
plaça a l’ombra
  Una cançon s’entend dins la comba
  Quo’s un pauc d’amor
  A la fin del jorn…
La dròlla desvestida de blanc
  Aurá daissa durmir son enfant
  Daissa lo plaser córrer sa 
pèl
  Per veire l’amor, barra los uèlhs
  La luna  raja sus lo combal
  Lo silenci es tombat sus l’ostal
  Doman se para color d’espèr
  Una cançon s’enduèrm dins lo ser
  Quo’s un pauc 
d’amor
  A la fin del jorn…
		  	 
		  
		  
		 
		  
		 
		  D'ausir dins : Lo temps de la memòria