Fe no és esperar,
Fe no és somniar
Fe és penosa lluita per l’avui i per demà.
Fé es un …

Legir tot

Fe no és esperar,
Fe no és somniar
Fe és penosa lluita per l’avui i per demà.
Fé es un cop de falç
Fe és donar la mà.
La fe no és viure d’un record passat

No esperem el blat
sense haver sembrat,
no esperem que l’arbre doni fruits
sense podar-lo
l’hem de treballar,
l’hem d’anar regant,
encara que l’osada ens faci mal
No somnien passats
que el vent s’ha emportat.
Una flor d’avui es marceix just a l’endemà.
Cal que naixim flors a cada instant

Fe no és esperar,
Fe no és somniar
Fe és penosa lluita per l’avui i per demà.
Fé es un cop de falç
Fe és donar la mà.
La fe no és viure d’un record passat

Enterrem la nit
enterrem la por.
Apartem els núvols que ens amaguen la claror
Hem de veure-hi clar,
el cami es llarg
i ja no tenim temps d’equivocar-nos
Cal anar endavant
sense perdre el pas.
Cal regar la terra amb la suor del dur trebail.
Cal que naixin flors a cada instant

L’avi Siset em parlava
de bon matí al portal
Mentre el sol esperàvem,
i els carris vèiem passar.
« Siset, …

Legir tot

L’avi Siset em parlava
de bon matí al portal
Mentre el sol esperàvem,
i els carris vèiem passar.
« Siset, que non veus l’estaca
a ont estem tots lligats ?
Se no podem desfer-nos en,
mai no podrem caminar … »

Si estirem tots, ella caurà.
I molt de temps no pot durar.
Segur que tomba, tomba, tomba
Ben corcada deu ser ja
Se jo l’estiro fort per aquí
E tu l’estires fort per allà
Segur que tomba, tomba, tomba
I ens podrem alliberar

Però, Siset, fa molt temps ja,
les mans se’m van escorxant
I quan la força se me’n va
ella és més ampla i més gran.
Ben cert sé que està podrida
però és que, Siset pesa tant,
Que a cops la força m’oblida
torna’m a dir el teu cant :

L’avi Siset ja no diu res,
mal vent que se l’emportà,
Ell qui sap cap a quin indret,
i jo a sota el portal.
I quan pasen els nous vailets,
estiro el coll per cantar,
El darrer cant d’en Siset,
lo darrer que em va ensenyar